Quina serà la millor lletra?

Els premis Ovidi Montllor ja estan ací. Com ja hem comentat al blog, molts han sigut els finalistes en diverses categories.

Hui parlarem de la categoria a la millor lletra. Quina serà la cançó que guanye per tindre la millor lletra?

Des del blog de #músicaenvalencià volem comptar amb la teua opinió, per això ens agradaria que ens comentares quina és la teua lletra favorita.

 

LA BOIRA I LA SÉNIA (VERDCEL)

Ha nevat riu amunt,
molta boira en aquesta vall,
molt de temps cadascú a sa casa tancat,
el fred ens ha calat
però l’hem vençut
amb una escassa estufeta
i plegats una bona conversa.
En aquell impenetrable mur,
en aquella imposada immensitat,
aconseguir veure més enllà.
Endinsar-nos en densa i blanca nit,
cabell i vent,
encegats completament.
Se’ns regarà el cor en breu?
Sense demanar a canvi res?
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès
la cendra i el paper.
Travessar la porta, el vertigen.
L’abraçada, un bressol de lligams, amb tu,
amb nova llar, temps, la besada
que fallida ens separaria.
El sospir
entre un peu que vola
i l’altra banda.
Força que davalla per artèries
i torna a pujar,
amb nova energia pedalejar,
cada pam d’aigua
empenta la roda,
dóna sentit a cada cosa,
desvela alguns secrets
que no sols omplin buits,
sinó que fan girar
la sénia que portem dins.
Esguita a tot arreu.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès
la cendra i el paper.
A cada esglaó
decepcions i mentida,
opressions i injustícia.
Amb l’arada seran terra
d’una bona collita.
Fent equilibri a la via,
alguns passos a dins
altres juguen a la vora.
Un camí i un fil
d’històries connectades
amb peces despenjades.
El joc que amaga
la sal de la vida,
abraçades i dolçor,
embasta sentiments i persones,
repunta a poc a poc,
a poc a poc, a poc a poc.
L’origen i final, els camins,
les pedres, l’univers,
les energies, les llums que s’encenen,
les que continuen enceses després de l’apagada general.
Països valencians, balears, catalans,
som germans.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
llibertat, esquerra, llengua,
país, unitat.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès.
Boira, ara camí planer.

 

EL BON ANY (SENIOR I EL COR BRUTAL)

El meu cervell ja no admet més ordres,
està esperant que tu li actives les neurones.
La química no fa que la cosa millore,
el pobre està que es mor de ganes de vore’t.
Les meues mans s’estan quedant podrides,
et volen abraçar i que cures les ferides.
Se m’estan eixugant els llavis i els somriures,
eternament cridant les ganes de viure’t.
Sí, però ara és el bon any des de ja.
Sí, però ara ha començat el bon any
I a poc a poc ha anat la situació aclarint-se,
m’has netejat el cor i l’has deixat sense espines.
I em bull tan fort la sang i són tan plens els dies
perquè portes la llavor que mos salvarà les vides.
Sí, però ara és el bon any des de ja.
Sí, però ara ha començat el bon any
Ara ja ha començat el bon any.

 

HISTÒRIA D’UN SOFÀ (FELIU VENTURA)

En els confins
d’un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d’espai
he despertat
unes “caniques”
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.

Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.

Vine-te’n amb mi…
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m’ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins

En els confins
d’un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc

Em ve el perfum
d’una vesprada
a l’Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l’estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l’eco
del pis buit.

Vine-te’n amb mi…
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d’obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.

En els confins
d’un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d’ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.

Vine-te’n amb mi.

 

HIMNE A L’ALEGRIA (ARTHUR CARAVAN)

el temps s’allunya a cada pas
esborra els senyals
i no torna cap cosa

com que els dies van canviant
cal recercar un lloc
romandre dins o a fora

sembràvem per recollir estels
i ara ens tens de nou de volta cap a casa

els fets es queden enganxats
els plans accidentats
avancen sense rodes

i quan regna el desengany
tots miren cap al cel
ningú te les respostes

besàvem amb capritxositat
i ara s’ha esgotat el temps d’olorar roses

somniàvem amb un futur daurat
que ha desancorat com un vaixell fantasma

ves i renta’t els cabells
afanya’t tu també
si creus que tot s’acaba

res ens pot assegurar
on estarem jugant
quan vinga la tornada

Molta música en valencià per a la nit de Sant Joan

Encara no saps que per a la nit de Sant Joan hi ha molta música en valencià?

A la ciutat de València tenim una festa per l’ensenyament públic organitzada per l’AMPA de l’IES Lluís Vives, El Carme i Cervantes, que serà al col·legi Cervantes (carrer Guillem de Castro). Aquesta festa comptarà amb les actuacions de Tomàs de los Santos, Feliu Ventura, Miquel Gil, Joan Amèric, Malnom i Borja Penalba. Començarà a les 20h i tindrà un preu de 5 euros, però de 3 per als estudiants.

Per altra banda, es celebra la 1ª Festeta al poble vell de Beneixida, que comptarà amb les actuacions de Pep Guimeno “Botifarra”, Hector Arnau, Toni el de l’Hostal, Oscar Briz, Pelandruska, Biano (membre d’Orxata Sound Sistem), Dj Piu (membre d’Arthur Caravan) i molts més. Per a més informació d’aquesta festa fes click ací.

Quin és el grup més nominat?

En la setena edició dels premis Ovidi Montllor són dos els grups més nominats, ja que tots dos tenen quatre nominacions. Són VerdCel i Senior i el Cor Brutal.

El grup VerdCel està nominat pel seu darrer disc, “Els dies de Saurí” al millor disc de pop, millor arranjament, millor cançó i millor lletra.

Tanmateix, el grup Senior i el Cor Brutal, amb el seu disc “Gran”, ha rebut nominacions al millor disc de rock, millor cançó, millor lletra i millor disseny.

Després, i en ordre de nominacions, està el grup alcoià Arthur Caravan, amb tres nominacions (millor disc de rock, millor cançó i millor lletra).

Els grups que tenen dues nominacions són Autòmats, Feliu Ventura, Miquel Gil, Rafel Arnal i Carles Dénia.

Com veiem, la varietat d’estils és inqüestionable, ja què la música en valencià està passant pel millor moment de la seua història.

Al teu parer, quin és el millor disc de cançó?

Al teu parer, quin és el millor disc de cançó?

1. Andreu Valor, A l’ombra de l’obscuritat
2. Joan Amèric, Directament
3. Feliu Ventura, Música i lletra
4. Sergi Contrí, Dies de fira i flors

 

Comenta la teua resposta baix d’aquest post!!

Feliu Ventura parla de la importància de la dona en les seues cançons

Feliu Ventura, amb motiu del dia internacional de la dona treballadora ha dit: “elles habiten en les meues cançons”.

Al seu blog Vilaweb, ha fet una entrada amb algunes de les seues cançons protagonitzades per dones amb missatges positius i transformadors, que compartim ací.

Recorda respirar

Feliu Ventura

Feliu Ventura porta “Música i lletra” a Igualada

Dissabte 10 de març hi ha un gran esdeveniment a Igualada: actúa Feliu Ventura, presentant “Música i lletra”.

El cantautor xativí presentarà “Música i lletra”, un disc que manté les constants vitals de la seua trajectòria, la fidelitat a les sonoritats mediterrànies i la tradició bastida per grans cantautors -el mateix Llach, Raimon, Ovidi Montllor o artistes fins i tot de fóra del nostre àmbit lingüístic, com ara Brassens- combinades amb una voluntat pop que actualitza el discurs.

Segons Josep Vicent Frechina, “Feliu Ventura és el màxim exponent, a casa nostra, d’una forma de cançó d’ autor que està rehabilitant el gènere sense renunciar a alguns dels trets fundacionals. Eixampla generosament els confins de l’ antiquat estament dels cantants protesta per a procurar-se una nova categoria que consent una major complexitat retòrica i argumental; cantautor moral que en podria ser una bona denominació”.

El concert serà a les 22:30 hores al Teatre de l’Ateneu d’Igualada.

La banda sonora de la #PrimaveraValenciana

Els músics valencians que empren la nostra llengua per a expresar-se i fer música, han proposat una plataforma amb cançons reivindicatives per a la #PrimaveraValencia.

Dins d’aquesta banda sonora es poden escoltar cançons com “Naixen Primaveres” d’Aspencat, “Utòpics, idealistes, ingenus” de Pau Alabajos, “Seguirem” d’Obrint Pas, “Falsos Absurds” de La Gossa Sorda, “Mafia i coentor” d’Arrap, “Violència” d’Orxata, i moltes més.

Anima’t i gaudeix de la banda sonora de la #PrimaveraValenciana amb els músics de la nostra terra!

Prenent ací podras escoltar-la!

Ja podem votar als finalistes dels premis Enderrock!

Ja tenim finalistes per als premis Enderrock, i entre ells hi ha nou grups del País Valencià, fet que demostra la l’auge del panorama musical valencià.

Entre tots podem aconseguir que siguen premiats, tan sols hem de votar! Ací tenim la llista dels finalistes valencians:

Pren ací per a votar

• Pop -rock: Obrint Pas 
• Cançó d’autor: Feliu Ventura, Pau Alabajos , Raimon 
• Folk/ noves músiques: Apa, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra”,  Carles Dénia
•  Millor portada del disc i millor pàgina web: Obrint Pas
• Millor videoclip: “la vida sense tu”- Obrint Pas
• Millor dvd musical: At versaris i Asstrio
• Millor lletra cançó: “la vida sense tu”- Obrint Pas

Carta de Feliu Ventura a Ovidi Montllor

Amb motiu del 70 aniversari d’ Ovidi Montllor, Feliu Ventura li va escriure ahir una carta, amb la creativitat d’emprar solament fragments de les cançons de l’Ovidi. Sens dubte, una carta meravellosa, ací vos la deixe per a què la gaudiu:

Estimat Ovidi,

T’escric des d’ací, molt lluny de casa. Tant com estime la terra, ai mare!

Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Tancat a casa la major part del temps, el meu treball el demostre com puc. I tant com puc, em done tot a ell. Tinc al treball molt bons companys que fan menys pesada la jornada. Escric de nits, i faig cançons. Tot ben senzill i ben alegre. Desescric tot el que he escrit.

Amb el cor al seu ritme. Amb el cap al seu lloc.

És ben trist encara avui parlar, i posar al seu lloc una història. Temps tan llarg que hi ha qui es cansa, muntanyes de paranys. 

Dóna unes horribles ganes de plorar i ho faig a la manera de València. Supermans i plàstics, armes i lladregots d’escales llargues: Ases! Porcs! Vaques! Gossos! Serps! Sangoneres! I llops! Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res. Són lladres.

I mira el senyoret que va ben vestidet: per ell mil malediccions. 
Una veu barrejada de granota i de corb. Visió que m’és pesada, no la puc suportar. 
Cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases. I aquells que els hi fan cas, per quatre sous de res s’embruten bé les mans. Indignes!

Passa això i més, i més i més. I encara passa poc. Un poble que l’ofeguen i que no mataran: Poble d’història d’homes que han volgut llibertat; poble tossut i obert. Jo t’estim, Jo t’estimo. I jo t’estime!

Vaig i anem passant, anem i vaig passant. Vaig i anem compartint sense cap novetat, poc a poc els minuts. Enganys i més enganys. De deu, de vint, de cents d’anys, ens ve la història.

Però el poble encara sap la cançó de les balances: no cal dubtar, que no és parlant, sinó amb gaiato, que tot anirà canviant. Pensa que sols diré fins que més no podré: Va com vull. Com volem. Ens volem manifestar. Ja n’estem fins dalt del cap.

I passe a dir, altra cosa que em fa patir.

La Democràcia. Què serà d’ella? Com podrà vèncer tants de paranys? Tan mal oratge? Duros! Bancs! Finances! Or! Negocis! Bosses! I Milions! Es pressuposa que no és gent com nosaltres. que ho poden tot, que ho xuclen tot, que tot ho volen. Per vergonya de tots i beneït pel clero: El resultat era un, la jugada era perfecta.

Tot aquest món ja és ben divertit. Tan divertit… que acabarà amb plors. O juguem tots o estripem la baralla. Boig el que calla, o a l’ull té palla. Justa la fusta. Justa la fusta.

Ja no ens alimenten molles. No hi haurà més solució que aprofitar l’ocasió. I allò que es diu, amb passió. Fer valer nostra raó.

Es demana calma al poble. No patiu! Es prendran mesures. Calma! Tranquil·litat! I encara es posen forts, i s’encenen de ràbia, i criden contra aquell que després del treball s’atreveix a pensar, sol a casa, i de nit. Ben barrada la porta. 

Ric, ric, ric, ric, ric, ric,… De bo, no res! De mal, cabassos! 
El preu que es paga per a viure. Quan més pobre ix més car. Quan més ric el preu és lliure. Pots pagar o no pagar. 
Tot això, jo crec, que ho apanya un crac! A hores d’ara ja deu ser prop. I si per cas, jo no crec pas, encara dura la vida dura,doncs altre cop de part dels bons, fins a la mort!

Poca ventura, amic, en l’aventura de ser-ne conseqüents i esperar l’eco.

Sé però, que no s’estrena un prat, seguim sent rellogats a dins una gran cova: la merda era a l’entrada. I com que la tragèdia demostra que cultura amb prou feines és cul: no vull dir noms. No, no diré noms… Com que la cançó és per a viure, un hom sense res un ham necessita abans que res més.

Ara de gran comprenc tot el que per tu sent i et llence un homenatge als quatre vents.

Perquè vull!

Au adéu,

comence el meu comiat a tot el temps passat.

Bon vent i barca nova!

PD. Pel balcó he vist com neix el dia. Arribarà el matí que el plor serà d’alegria i serà un dia que durarà anys. Recontra-sí senyor!

Feliu Ventura

 

*Carta publicada al blog de Feliu Ventura: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/214301

Moment històric per a la música en valencià

Revista Saó, febrer de 2012

Teresa Ciges

 

La música en valencià -o en català al País Valencià, tant se val- està en un moment històric àlgid, i no exagere. La gran quantitat i qualitat de música en la nostra llengua és benvolguda per tothom, i ho corrobora la revista Enderrock amb la seua llista dels discos imprescindibles, on dels vint primers, set són de cantants valencians i de diferents estils, com són Carles Dénia, Feliu Ventura, Senior, Obrint Pas, Raimon, Miquel Gil i Pau Alabajos.

Quan se’ls pregunta per què canten en valencià, hi ha una mateixa resposta, i és que tots ho fan en un acte de naturalitat, doncs és l’idioma en què parlen, pensen, somnien i estimen. Però, són conscients dels prejudicis que hi ha davant aquesta acció. A Pau Alabajos, cantautor de Torrent, li diuen que si cantara en castellà tindria més repercusió. Miquel Gil, antic component d’ Al Tall, defineix açò com el provincialisme típic dels valencians, que pensem que les coses de fóra sempre seran millors que les d’ací, de la mateixa forma que infravalorem les coses fetes amb la nostra llengua. Afegeix que aquest provincialisme és problema de les institucions públiques valencianes que encara no s’han donat compte de què és tindre un idioma pròpi i una cultura pròpia, però tampoc els interessa. Tanmateix, hi ha un altre tipus de prejudici, propi dels que generalitzen i afirmen que tota la música en valencià és d’esquerres. Per a Miquel Herrero, component d’ Autòmats, una de les solucions als prejudicis davant la música en la nostra llengua seria despolititzar-la, cosa que ell amb el seu grup ja han fet; però no són els únics: a les lletres de Pep Gimeno Botifarra, Senior i Arthur Caravan, entre altres, no s’escolta cap menció política. En paraules d’Hugo Mas, “la millor arma contra els prejudicis davant la música en valencià és normalitzar la situació”.

La situació està començant a normalitzar-se amb un públic nombrós que acudeix als concerts, cosa que demostra que a la gent li agrada el que s’està fent dins del panorama musical. Però encara és poc. Josep Vicent Frechina, autor del llibre “La cançó en valencià”, afirma que la música en la nostra llengua continua minoritzada socialment. Encara falta fomentar una indústria que permeta als grups conectar amb el seu públic, que les institucions faciliten infraestructures, o bé donant veu als grups a la ràdio i televisió pública valenciana, o bé signant acords amb sales de concerts. El cas és que cal aprofitar el moment històric que gaudeix la música en la nostra llengua, perquè no sabem si tornarem a tindre un moment com aquest, o passarà com al final dels anys 70 -gran eufòria creativa i després una gran crisi.

De moment, el futur és optimista, doncs hi ha una gran quantitat, qualitat i diversitat de músics. La clau? Per als Arthur Caravan és seguir com estem, construint un futur més que optimista per a la música en valencià.